Barceló, Miquel

Miquel Barceló (Felanitx, Mallorca, 8 gener de 1957) és un pintor espanyol. Un viatge a París el 1970 li permet descobrir l’art brut, estil que deixa una forta influència en les primeres obres que presenta en públic. Va formar part del grup Taller Lunatic de Mallorca. Va estudiar a l’Escola d’Arts Decoratives de Palma de Mallorca entre 1972 i 1973 i va continuar el 1974 a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, ​​però poc després abandona els seus estudis. Comença a ser més conegut quan participa a la Biennal de Sao Paulo (1981) i arran de la Documenta VII de Kassel (1982), en què Rudi Fuchs li presenta; des de llavors la seva obra és inclosa en les més prestigioses mostres internacionals, configurant-se com una de les majors revelacions de l’art espanyol dels anys ochenta.En 1986 se li concedeix el Premi Nacional d’Arts Plàstiques i, el 1988, instal·la el seu taller a Mali, al mateix temps que exposa la seva obra en els museus i sales més rellevants del món. Entre elles, destaca la important retrospectiva que el 1996 li dedica el Centre Pompidou de París. El 2003, ha rebut el Premi Príncep d’Astúries de les Arts, un dels premis més importants d’Espanya. El 2004 va exposar al museu del Louvre les aquarel·les que va crear per il·lustrar la Divina Comèdia, convertint-se en el primer artista contemporani viu que exposa al museu. El 2008, exposa 84 peces de la seva obra africana al Centre d’Art Contemporani de Màlaga, al mateix temps que el desviament de Fons d’Ajuda al Desenvolupament (FAD) per a la decoració de la Cúpula de la sala XX del Palau de les Nacions Unides a ginebra aixeca un remolí mediàtic. El 29 de novembre de 2012 és investit doctor honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Actualment resideix entre París, Mallorca i Mali (Àfrica).
Editions

Posted in Artistes Tagged with: